You never know...

Benvolguts totes i tots...

Aquest és el meu blog, el definitiu, res de filosofia barata i pensaments extranys, s'han acabat aquestes entrades impepinables i que ningú acabava de llegir. Però, enteneu-m'he, com diuen a la peli Lost in traslation, quan acabes filosofia (veáse humanidades) et fas fotos als peus i penses que tenen gracia. Serà d'aquells blogs que actualitzes un parell de cops al mes i que poses a la signatura dels correus... Im soooo cool...

Com tots sabeu ara treballo a MasArt Galeria, la més cool de tota BCN (o no), però el que si està clar es que aquest any la galeria més cool (o no) de BCN estarà a ARCO gràcies (o no) al superdossierpresentació de la assistant més cool and smart (o no) de BCN. Podeu mirar més sobre la galeria a http://www.mas-art.net/ (la web no és la més cool, però tot es veurà). Treballo amb l'Ana Mas, de fet ella és la meva jefa, un amor de jefa, de la que aprenc cada dia mil coses diferents (i no sempre en relació al art contemporani i la seva gestió), una sort trobar-la al camí (una sort trobar a la Florence que em va possar aquesta sort al camí). Aquest any(jo conto els anys en anys académics de septembre a juliol) tindré una becaria, l'Alexandra, de la que per ara sé que té un nóvio informàtic i que te ganes d'apendre i poc més.

Uis, quina parrafada per parlar del meu cool and just fantastic job, pero continuo, com molts sabeu visc a BCN (o no) (o sí) des de fa uns 4 mesos (ja fa tant?!), a un piset a Gracia, vale no a Gracia Gracia, a Gracia nord, al barri abans conegut com Vallcarca-Penitets-Coll i ara anomenat la República Independent del Coll (és que com he arrivat jo ens hem separat dels pijos de Vallcarca, you know). Visc a un castell amunt de la muntanya rodejada d'Okupes i guiris perduts a la recerca del Park Güell. Qui no hagi vingut a sopar encara, que m'ho faci saber. Visc amb el meu estimat gat Noir, el amor de mi vida 1, i el meu no menys estimat xicotet Deivit, en el piset que preten tenir decoració a lo NY pijo, pero que per falta d'espai es queda en minimal apretao. Som molt feliços a la muntanya màgica de la RIC (república independent del coll), bueno, a Noir li va costar molt adaptar-se però ara ja torna al seu estat natural. Dormint.

Tinc un nebot nou, vaia, jo sóc tieta consorte, però això el nen encara no ho sap, es diu Adrià/Adrián/Adrian, és molt gran per tenir dos mesos (de fet encara no els té) i molt llest i serà pianista-bioquímic-filósofdecarrera-intelectualdetotamena-ateltadetriatló i molt guapo, perquè ho diu la seva no-tieta. Ah! També tinc una cosineta nova, de fet no sé quina relació familiar guardo amb ella, perquè és la filla de la meva cosina gran, la Sónia i el Miguel, la seva parella. La nena va neixer dissabte passat i es diu Irina, és una puça!! Petiteta però guapísima, serà la meva nena dels anells (em caso el 23 d'abril del 2011, va ja podeu riure, però és Sant Jordi m 'agrada com a data per cassar-me, a més tots coneixeu el meu proverbial poder d'oblidar-me de les dates, així tinc un 2 x 1). Bueno i parlant de nouvinguts també tindré en uns 5/6 mesos un nou cosinet o cosineta, el meu padrí Adelgis (sí, Adelgis) i la seva dona Cloti tindran un fillet/a! Uff, qué em pres aquest any?

Total que acabo de tornar de Menorca, de veure la Flor (Florence per als amics), una illa fantástica, amb una gent fantàstica, he de dir que han estat uns dies alucinants, sobretot per el carinyo que he rebut per part de la Florence i la seva familia (Liz i Chip inclosos)... I ara marxo a NY, a fer de guiri a l'altra banda de l'Atlàntic, a veure el MOMA, el Guggenheim, el Met, el Meatpack district i comprar-me uns texans Calvin Klein... Ah! I per veure el Josep, un amic del Deivit que fa un temps que hi viu allà, i que per cert, és l'home perfecte... Sempre desprès del meu estimat Noir i del meu no menys estimat Deivit.
And

The end