domingo, 12 de agosto de 2007

la peluquera, la esteticiene y la chica que me hace las uñas...

A unas cuantas horas de coger un avión que me lleve a Ginebra, y a otras cuantas horas de coger otro avión que me lleve desde Ginebra a NY empieza a agarrarme el pánico pre-viaje, me dejaré algo importante? el gato sobrevivirá con los cuidados del compi de Deivit? estará muy enfadado a la vuelta? habrá cola en la estatua de la libertad? mucha? qué es más importante ver el Whitney o el Met? qué musical veremos? estará bien el hotel? Una pregunta más recorriendo mi cabeza y exploto. (bum)


Así que para alejar estos pensamientos de mi cabeza, el viernes, decidí irme a la peluquería... A que mi corte de pelo fuera ideal para pasearme a lo Carrie Bradshaw por entre los rascacielos neoyorquinos. (ahora debería sonar una alarma, como esa de los concursos de la tele, cuando te equivocas en la respuesta) AAAHHNNN. Falso, la peluquería nunca te hace sentir mejor, sino peor, llegas, una chica te toca el pelo y te dice: "uuuuuf, mascarilla pondremos no?!". Y lo que haga falta! Que voy a ser Carrie Bradshaw por entre los rascacielos neoyorkinos. Y ella vuelve a la carga: "uuuufff, pero en casa no te pones no?!". Siiiiii, me pongo, esto cuando me acuerdo (1 vez al año o así). Total que acaba vendiéndome mascarilla, desrizador (y tu yo no tengo el pelo rizado) y serum. Salgo de la pelu y a la esteticiene, a que me deje ideal con un superdepilado de luz. Y se repite la cantinela: "uuuuuf, que tipo de hidratante usas?". Y yo qué sé, una, garnier, roja, creo. "uuuff, tu vas a necesitar una más fuerte". Y ya ni recuerdas quién es Carrie Bradshaw y ni porque una vez quisiste parecerte a ella. Y sales del cuartito de los dolores con tres tipos de cremas corporales (post depilación, hidratante y para cuando vuelvas de la playa) y un par de potingues para debilitar el bello... Y con esas guisas te vas a hacer la manicura, no hace falta que la tipa te diga nada, si ya sabes que no te pones la cremita de las uñas, y cuando te la pones no te masajeas, pero aún así te dejas poner el gel ese que en teoría no debe caerse hasta de aquí 15 días (esto fue el viernes, hoy domingo tengo 2 uñas sin el gel).


Sigo contando las horas para irme a NY. Hoy como con mi sobrino!


miércoles, 8 de agosto de 2007

You never know...

Benvolguts totes i tots...


Aquest és el meu blog, el definitiu, res de filosofia barata i pensaments extranys, s'han acabat aquestes entrades impepinables i que ningú acabava de llegir. Però, enteneu-m'he, com diuen a la peli Lost in traslation, quan acabes filosofia (veáse humanidades) et fas fotos als peus i penses que tenen gracia. Serà d'aquells blogs que actualitzes un parell de cops al mes i que poses a la signatura dels correus... Im soooo cool...


Com tots sabeu ara treballo a MasArt Galeria, la més cool de tota BCN (o no), però el que si està clar es que aquest any la galeria més cool (o no) de BCN estarà a ARCO gràcies (o no) al superdossierpresentació de la assistant més cool and smart (o no) de BCN. Podeu mirar més sobre la galeria a http://www.mas-art.net/ (la web no és la més cool, però tot es veurà). Treballo amb l'Ana Mas, de fet ella és la meva jefa, un amor de jefa, de la que aprenc cada dia mil coses diferents (i no sempre en relació al art contemporani i la seva gestió), una sort trobar-la al camí (una sort trobar a la Florence que em va possar aquesta sort al camí). Aquest any(jo conto els anys en anys académics de septembre a juliol) tindré una becaria, l'Alexandra, de la que per ara sé que té un nóvio informàtic i que te ganes d'apendre i poc més.


Uis, quina parrafada per parlar del meu cool and just fantastic job, pero continuo, com molts sabeu visc a BCN (o no) (o sí) des de fa uns 4 mesos (ja fa tant?!), a un piset a Gracia, vale no a Gracia Gracia, a Gracia nord, al barri abans conegut com Vallcarca-Penitets-Coll i ara anomenat la República Independent del Coll (és que com he arrivat jo ens hem separat dels pijos de Vallcarca, you know). Visc a un castell amunt de la muntanya rodejada d'Okupes i guiris perduts a la recerca del Park Güell. Qui no hagi vingut a sopar encara, que m'ho faci saber. Visc amb el meu estimat gat Noir, el amor de mi vida 1, i el meu no menys estimat xicotet Deivit, en el piset que preten tenir decoració a lo NY pijo, pero que per falta d'espai es queda en minimal apretao. Som molt feliços a la muntanya màgica de la RIC (república independent del coll), bueno, a Noir li va costar molt adaptar-se però ara ja torna al seu estat natural. Dormint.


Tinc un nebot nou, vaia, jo sóc tieta consorte, però això el nen encara no ho sap, es diu Adrià/Adrián/Adrian, és molt gran per tenir dos mesos (de fet encara no els té) i molt llest i serà pianista-bioquímic-filósofdecarrera-intelectualdetotamena-ateltadetriatló i molt guapo, perquè ho diu la seva no-tieta. Ah! També tinc una cosineta nova, de fet no sé quina relació familiar guardo amb ella, perquè és la filla de la meva cosina gran, la Sónia i el Miguel, la seva parella. La nena va neixer dissabte passat i es diu Irina, és una puça!! Petiteta però guapísima, serà la meva nena dels anells (em caso el 23 d'abril del 2011, va ja podeu riure, però és Sant Jordi m 'agrada com a data per cassar-me, a més tots coneixeu el meu proverbial poder d'oblidar-me de les dates, així tinc un 2 x 1). Bueno i parlant de nouvinguts també tindré en uns 5/6 mesos un nou cosinet o cosineta, el meu padrí Adelgis (sí, Adelgis) i la seva dona Cloti tindran un fillet/a! Uff, qué em pres aquest any?



Total que acabo de tornar de Menorca, de veure la Flor (Florence per als amics), una illa fantástica, amb una gent fantàstica, he de dir que han estat uns dies alucinants, sobretot per el carinyo que he rebut per part de la Florence i la seva familia (Liz i Chip inclosos)... I ara marxo a NY, a fer de guiri a l'altra banda de l'Atlàntic, a veure el MOMA, el Guggenheim, el Met, el Meatpack district i comprar-me uns texans Calvin Klein... Ah! I per veure el Josep, un amic del Deivit que fa un temps que hi viu allà, i que per cert, és l'home perfecte... Sempre desprès del meu estimat Noir i del meu no menys estimat Deivit.
And

The end