Can't belive... I'm here (¿again?)

Can't belive... I'm here.

Estic aquí, i no he pensat des de fa un munt de mesos que ja fa (ara he de comptar) 3 anys que vaig acabar la uni. I no puc creure que estigui aquí.

Aquí, vet on és el problema, aquí que no sé on situar-ho, estic on volia, però, estic on vull ara? Miro enrere i em fa la impressió que sí, però perquè tinc la necessitat de canviar, sóc tant tauró que necessito moure’m per no morir-me? (Veus Sandra, no sóc postmoderna, no som postmoderns).

M’agrada el que faig amb la meva vida, els amics, la meva casa, la família, tot tant ideal que de vegades fa fàstic, també vull convulsió, desastre i plors, vull fer la maleta sense pensar que el que deixo darrera val molt la pena, perquè el que tinc val molt la pena.

Per això no sóc postmoderna, perquè sóc conscient de les relacions, d'allò que és humà.

Tinc dos exàmens finals els dia 23 a la UB (per la meva nova carrera en Publicitat i RRPP)... Can't belive that I'm here again.